I Premi de Fotoperiodisme de les Illes Balears

El meu company i amic Sebastià Llompart, que fins fa pocs mesos treballava al "Diario de Mallorca", ha estat el flamant guanyador del I Premi de Fotoperiodisme de les Illes Balears. En Sebastià havia presentat un reportatge titulat "Dones".

Fa anys que conec en Sebastià, de quan va començar en el món de la fotografia de premsa, sens dubte induït pel seu pare, en Joan Llompart "Torrelló". Personalment estic molt satisfet d'aquest èxit obtingut per en Sebastià: s'ho té més que ben merescut. Se dóna la irònica circumstància que fa pocs mesos va ser acomiadat del "Diario de Mallorca", així per le bones, sense cap explicació més que una necesitat "d'estructuració de la plantilla", o una bajanada similar. És per això que aquest premi cau sobre una persona i en un moment inmillorables. Enhorabona, Sebas!

Els altres quatre premiats del concurs han estat Tomeu Coll, Dani Cardona, Tolo Ramón i Alejandro Sepúlveda. Només en Tomeu Coll era per jo, i fins ara, desconegut. Els altres tres són, a més de companys, amics. Sobre tot en Tolo Ramón, al que conec desde l'adolescència. De fet ens varem iniciar alhora en això del fotoperiodisme. Enhorabona a tots.

A continuació reprodueixo una de les fotos del reportatge que li ha proporcinat el guardó a Sebastià. És o no és una gran foto?

Ombres

L’ombra és, tal vegada, l’evidència més clara de l’existència de la llum. La llum és el mitjà principal que els fotògrafs feim servir per desenvolupar la nostra feina. “Si no hi ha llum, no hi ha foto”, és una de les frases que s’han grabat al meu conscient, i que fa un bon grapat d’anys em va pronunciar el meu amic i mestre Carlos Agustín. A partir d’aquestes premises, i coincidint amb una visió que en certa ocasió se’m va presentar davant meu, la de l’ombra d’una part concreta de la catedral de Palma projectada sobre la façana del Palau de l’Almudaina, vaig concebre la idea d’anar-me fixant amb les ombres que, en un moment donat, ens poden arribar a suggerir imatges interessants. Aquí teniu un primer i modest resultat d’aquesta ocurrencia, que poc a poc aniré perfeccionant…

Resposta a una estirada d'orelles...

Un anònim m'adverteix, en un comentari, sobre la necessitat d'actualitzar els continguts d'aquest blog. Té massa raó, sigui qui sigui, però el fet és que estic atravessant una crisi de creativitat bastant important. A més a més tenc el cap en altres dèries. Així i tot l'altre dia de pagès, passejant per la Plaça Major de Palma, vaig contemplar i fotografiar una escena que em va fer gràcia i que vull compartir amb tots vosaltres, a veure què us sembla:

He recorregut al truc de l'ampliació del detall per que en aquest tamany no es pot veure gaire, cosa que no passa a l'original. No us sembla graciosa, l'escena?

Molta Barra

He de reconèixer que no som masa de sortir per les nits, i el que per a mi representa una novetat, per molts de vosaltres és possible que ja estigui passat de moda. Pot ser aquest sigui el cas, però vos he de contar que ahir vaig descobrir un lloc que em va semblar molt interessant i que, com dic, per ventura molts de vosaltres ja coneixeu: el "cafè-viatjoteca" Molta Barra, al carrer del pes de la farina, a Palma. Hi vaig anar convidat per la companya Manihtú Puertas, fotògrafa, i amb motiu de la projecció de la seva obra i de la de dos artistes més: Marzia Yàñez (Xile) i Pablo Mielniezuk (Argentina). L'event era organitzat per l'associació anomenada "Ull Mecànic", de la que en desconec la història...
Dic que el lloc em va semblar interessant perque ofereix un espai que ho és bastant de cara al montatge d'exposicions, tant en el format de projecció, com ahir, com en el clàssic. Vaig parlar breument amb el propietari, Oli em va dir que es deia, qui em va deixar oberta la possibilitat d'organitzar-hi alguna coseta en aquest aspecte.
Girant fulla, la projecció deixava bastant que desitjar per la qualitat en que es mostraven les imatges, projectades sobre una paret que no reunía les condicions òptimes. Li vaig comentar aquest emperò a l'Oli. De totes maneres és un problema fàcilment solucionable. A la part de dalt del local hi ha una sala on s'hi podrien penjar ben bé entre quinze i vint fotos, depenent del format. No varem tractar, l'Oli i jo, les condicions que posaria a l'hora de montar-hi res.
Es tracta idò d'un espai cultural més al centre de Palma, on poder-hi mostrar, qui li interessi, el fruit del seu treball. El que no em va agradar tant del Molta Barra va ser el preu de les consumicions, però en aquest tipus de llocs això és el que hi ha...

Reunió de fotògrafs

Hola a tots i a totes.
El dimecres 18 de març, a les 21:00, al Cafe 1916(Plaça del Rei en Jaume) estam convocats, els professionals de la fotografia de premsa a una reunió per debatre sobre el tema del certàmen de fotografia de premsa que està organitzant el Govern per als fotògrafs de premsa professionals.
Supòs que Montse Diez (EFE) ja vos haurà avisat a la majoria dels professionals, però per si de cas faig pública aquesta convocatoria que, insisteixo, va dirigida als fotògrafs de premsa professionals.
Com deia Raimon: tu ja m'entens...!

Una qüestió a debat

Ja fa massa dies que tenc el blog una mica abandonat. Avui no hi entro per mostrar cap foto, sino per plantejar un debat: què (o quí) és un fotògraf de premsa?
La qüestio, qe és antiga, va tornar a sorgir fa uns dies, durant el dinar en el que la Cambra de Comerç de Mallorca sol reunir, un cop a l'any, als professionals de la càmera (tant de la fotogràfica com de la de tv). Resulta que Gina Garcies, Directora General de Comunicació del Govern de la CAIB, està intentant organitzar un certàmen de fotografia de premsa a nivell de tota la Comunitat, i ens va demanar el nostre parer. La discusió va sorgir quan ens plantejarem la pregunta que faig mes amunt.
Jo ho tenc molt clar, quí és i quí no és fotògraf de premsa. La majoria dels companys -per no dir tots- que érem al dinar de la Cambra estan d'acord amb jo, però n'hi ha algun que manten que és difícil esbrinar quí és realment fotògraf de premsa i quí no ho és. Per entendre el dilema s'ha de saber que a Mallorca (i supòs que en altres llocs passa exactament el mateix) estam massa acostumats a veure el típic "espontani" que es dedica a fer fotos per hobbie i a oferir-les als diaris, que les publiquen (una altre error per part de les empreses) molt sovint a canvi de res o, com a molt, de mencionar el nom de l'autor de la imatge, preu que sol satisfer a l'"espontani" (la vanitat humana...).
Els estatuts de l'ANIGP-TV (Asociación Nacional de Informadores Gráficos de Prensa y TV)recullen una definició del fotògraf que pens que no deixa lloc a cap dubte. Hi he destacat en negreta els termes que per a mi són claus:

"...se considera informador gráfico de prensa y TV a toda persona física que profesionalmente, lleve a cabo la captación de imágenes con destino a su publicación continuada en los medios de comunicación social, y base su economía en el ejercicio de tal profesión o que esté en posesión de título oficial para poder ejercer dicha actividad."

Es pot dir més fort, però no més clar. Som de la opinió que les bases del certàmen que vol impulsar na Gina Garcies haurien de recollir una definició similar a l'hora de deixar clar a qui va dirigit el concurs. M'agradaria que en diguéssiu la vostra a través d'aquest blog, i que si vos topau amb na Gina li faceu el comentari corresponent. Jo vull suposar que ella té el tema clar, com li tenim la majoria de nosaltres, però no està de més recordar-li, per si de cas...

Una altra coincidència

Peró aquesta vegada aproximadament quinze anys separen les dues instantànies. Fa uns dies, fent una ullada a la web http://www.fotopressmallorca.com, que vos recoman, vaig descobrir una foto del company David Martínez que immediatament em va recordar a una de molt similar que vaig fer jo devers l'any noranta. Es tracta, com podeu veure més abaix, de dues fotos que no són exactament iguales, com passava amb la de la reina d'Anglaterra de Torrelló, però la idea a que responen sí és la mateixa...
També hi ha que dir que si tens davant al nedador paralímpic Xavi Torres, en la postura que reflecteixen ambdues fotografies, a punt de capbussar-se a la piscina, i no li "tires" la foto,...ja pots penjar la càmera i dedicar-te a una altra cosa. Supòs que hi estareu d'acord.

A la meva foto, en blanc i negre, l'esportista s'entrenava pels Jocs de Barcelona 92. La de David Martínez deu tenir, i no voldria anar errat en el càlcul, uns dos anys.

Pujant al Massanella...

...fa dos dies, em vaig entretenir en fer un grapat de fotos de les que aquí vos en faig un tast.
No tenen gaire més valor que el documental: un testimoni més, de tants que ja haureu vist, dels efectes de les tormentes de neu que aquestes darreres setmanes han emblanquinat els cims més alts de la serra de Tramuntana.

"Torrelló"

Quan algú em demana com m'ho vaig fer per aprendre la meva professió, jo sempre contest el mateix. Hi va haver dos factors determinants: la feina del dia a dia -el carrer és la millor escola- i els consells d'alguns companys de professió que ja duien un bon grapat d'anys fent aquesta mateixa feina. N'hi ha hagut uns quants de molt bons. Mai podré agraïr prou, per exemple, la influència de qui m'agrada anomenar amic i mestre, o mestre i amic, Carlos Agustín, de qui ja vos en parlaré algun dia, més endavant. Ara i aquí vull retre homenatge a qui per a mi ha estat el millor fotògraf de premsa dels darrers quaranta anys a Mallorca: Joan Llompart "Torrelló".
Quan vaig començar en això del periodisme gràfic en Torrelló estava en el seu millor moment professional, si és que mai n'ha tengut cap de dolent...o al manco aquesta és la percepció que ara mateix tenc. Record que sempre que coincidiem ell i jo a qualsevol esdeveniment, ja podia aplicar-me al màxim en la meva tasca: inevitablement les fotos que l'endemà publicaria el "Diario de Mallorca", on feia feina en Joan, - jo treballava a la seva competència més directe - serien molt millors o encertades que les meves...En Joan era i encara és, tot i que ja s'ha jubilat, un autèntic "crack"...
Però ja està bé de tirar-li floretes al company Torrelló. El que vos vull contar aquí és una anècdota que ens té a ell i a mi de protagonistes.
Octubre de 1988: Isabel II d'Anglaterra abandona Mallorca -després d'una visita que no record si era o no oficial, tant se val- i els reis d'Espanya l'acomiaden a la base aèria de Son Sant Joan. Com de costum en aquests esdeveniments, un bon grapat de fotògrafs ens disposàvem a donar fè del moment. A Joan Llompart "Torrelló" i a un servidor ens va tocar estar junts, colze amb colze, a l'hora de fer les fotos de rigor. Les portades dels nostres respectius rotatius publicaren, l'endemà, dues fotos gaire bé idèntiques. Record que el meu director, fins i tot va posar en dubte que la meva foto fós realment meva. "Te l'ha passada en Torrelló", em va arribar a dir...
Va èsser una coincidència ben curiosa. Per a mi, haver fet una foto tan bona com la de Torrelló era motiu d'orgull, i avui en dia, vint anys més tard, encara en presumeixo.
Aquí teniu les dues fotos. La de Torrelló, que com sempre és la millor, és la de sota.

L'obturador a baixa velocitat...

...i dos cans jugant a barallar-se poden ser elements suficients per prendre unes imatges prou interessants. A mi, al manco, aquestes m'agraden. Són fotos de fa poc més de dos anys. Els protagonistes són Cuca i Lobo, mare i fill, i eren els cans del meu amic Albert, fill de Pilar i Vicens, també amics meus. A n'Albert el podeu veure a la darrera foto.
Tenia aquestes imatges amagatzemades en un disc dur, sense saber molt bé què fer amb elles, i he pensat que el bloc seria un bon lloc on treure'n un profit, així és que aquí les teniu.