dimarts, 6 de gener del 2009

"Torrelló"

Quan algú em demana com m'ho vaig fer per aprendre la meva professió, jo sempre contest el mateix. Hi va haver dos factors determinants: la feina del dia a dia -el carrer és la millor escola- i els consells d'alguns companys de professió que ja duien un bon grapat d'anys fent aquesta mateixa feina. N'hi ha hagut uns quants de molt bons. Mai podré agraïr prou, per exemple, la influència de qui m'agrada anomenar amic i mestre, o mestre i amic, Carlos Agustín, de qui ja vos en parlaré algun dia, més endavant. Ara i aquí vull retre homenatge a qui per a mi ha estat el millor fotògraf de premsa dels darrers quaranta anys a Mallorca: Joan Llompart "Torrelló".
Quan vaig començar en això del periodisme gràfic en Torrelló estava en el seu millor moment professional, si és que mai n'ha tengut cap de dolent...o al manco aquesta és la percepció que ara mateix tenc. Record que sempre que coincidiem ell i jo a qualsevol esdeveniment, ja podia aplicar-me al màxim en la meva tasca: inevitablement les fotos que l'endemà publicaria el "Diario de Mallorca", on feia feina en Joan, - jo treballava a la seva competència més directe - serien molt millors o encertades que les meves...En Joan era i encara és, tot i que ja s'ha jubilat, un autèntic "crack"...
Però ja està bé de tirar-li floretes al company Torrelló. El que vos vull contar aquí és una anècdota que ens té a ell i a mi de protagonistes.
Octubre de 1988: Isabel II d'Anglaterra abandona Mallorca -després d'una visita que no record si era o no oficial, tant se val- i els reis d'Espanya l'acomiaden a la base aèria de Son Sant Joan. Com de costum en aquests esdeveniments, un bon grapat de fotògrafs ens disposàvem a donar fè del moment. A Joan Llompart "Torrelló" i a un servidor ens va tocar estar junts, colze amb colze, a l'hora de fer les fotos de rigor. Les portades dels nostres respectius rotatius publicaren, l'endemà, dues fotos gaire bé idèntiques. Record que el meu director, fins i tot va posar en dubte que la meva foto fós realment meva. "Te l'ha passada en Torrelló", em va arribar a dir...
Va èsser una coincidència ben curiosa. Per a mi, haver fet una foto tan bona com la de Torrelló era motiu d'orgull, i avui en dia, vint anys més tard, encara en presumeixo.
Aquí teniu les dues fotos. La de Torrelló, que com sempre és la millor, és la de sota.

3 comentaris:

  1. Tant l'una com l'altra m'agraden... pel que reflecteixen d'allò que se'n diu "tot queda en família...reial"

    ResponElimina
  2. amic jaume, molt bo el teu bloc, i com no, molt bona la foto ( la teva i la de torrello). Enhorabona coses aixi reforçan el dia a dia. salud

    ResponElimina
  3. uep, sembla com un regal a su majestazzz pel seu aniversari !

    hehehe

    salut i república !!

    ResponElimina