Una altra coincidència

Peró aquesta vegada aproximadament quinze anys separen les dues instantànies. Fa uns dies, fent una ullada a la web http://www.fotopressmallorca.com, que vos recoman, vaig descobrir una foto del company David Martínez que immediatament em va recordar a una de molt similar que vaig fer jo devers l'any noranta. Es tracta, com podeu veure més abaix, de dues fotos que no són exactament iguales, com passava amb la de la reina d'Anglaterra de Torrelló, però la idea a que responen sí és la mateixa...
També hi ha que dir que si tens davant al nedador paralímpic Xavi Torres, en la postura que reflecteixen ambdues fotografies, a punt de capbussar-se a la piscina, i no li "tires" la foto,...ja pots penjar la càmera i dedicar-te a una altra cosa. Supòs que hi estareu d'acord.

A la meva foto, en blanc i negre, l'esportista s'entrenava pels Jocs de Barcelona 92. La de David Martínez deu tenir, i no voldria anar errat en el càlcul, uns dos anys.

Pujant al Massanella...

...fa dos dies, em vaig entretenir en fer un grapat de fotos de les que aquí vos en faig un tast.
No tenen gaire més valor que el documental: un testimoni més, de tants que ja haureu vist, dels efectes de les tormentes de neu que aquestes darreres setmanes han emblanquinat els cims més alts de la serra de Tramuntana.

"Torrelló"

Quan algú em demana com m'ho vaig fer per aprendre la meva professió, jo sempre contest el mateix. Hi va haver dos factors determinants: la feina del dia a dia -el carrer és la millor escola- i els consells d'alguns companys de professió que ja duien un bon grapat d'anys fent aquesta mateixa feina. N'hi ha hagut uns quants de molt bons. Mai podré agraïr prou, per exemple, la influència de qui m'agrada anomenar amic i mestre, o mestre i amic, Carlos Agustín, de qui ja vos en parlaré algun dia, més endavant. Ara i aquí vull retre homenatge a qui per a mi ha estat el millor fotògraf de premsa dels darrers quaranta anys a Mallorca: Joan Llompart "Torrelló".
Quan vaig començar en això del periodisme gràfic en Torrelló estava en el seu millor moment professional, si és que mai n'ha tengut cap de dolent...o al manco aquesta és la percepció que ara mateix tenc. Record que sempre que coincidiem ell i jo a qualsevol esdeveniment, ja podia aplicar-me al màxim en la meva tasca: inevitablement les fotos que l'endemà publicaria el "Diario de Mallorca", on feia feina en Joan, - jo treballava a la seva competència més directe - serien molt millors o encertades que les meves...En Joan era i encara és, tot i que ja s'ha jubilat, un autèntic "crack"...
Però ja està bé de tirar-li floretes al company Torrelló. El que vos vull contar aquí és una anècdota que ens té a ell i a mi de protagonistes.
Octubre de 1988: Isabel II d'Anglaterra abandona Mallorca -després d'una visita que no record si era o no oficial, tant se val- i els reis d'Espanya l'acomiaden a la base aèria de Son Sant Joan. Com de costum en aquests esdeveniments, un bon grapat de fotògrafs ens disposàvem a donar fè del moment. A Joan Llompart "Torrelló" i a un servidor ens va tocar estar junts, colze amb colze, a l'hora de fer les fotos de rigor. Les portades dels nostres respectius rotatius publicaren, l'endemà, dues fotos gaire bé idèntiques. Record que el meu director, fins i tot va posar en dubte que la meva foto fós realment meva. "Te l'ha passada en Torrelló", em va arribar a dir...
Va èsser una coincidència ben curiosa. Per a mi, haver fet una foto tan bona com la de Torrelló era motiu d'orgull, i avui en dia, vint anys més tard, encara en presumeixo.
Aquí teniu les dues fotos. La de Torrelló, que com sempre és la millor, és la de sota.

L'obturador a baixa velocitat...

...i dos cans jugant a barallar-se poden ser elements suficients per prendre unes imatges prou interessants. A mi, al manco, aquestes m'agraden. Són fotos de fa poc més de dos anys. Els protagonistes són Cuca i Lobo, mare i fill, i eren els cans del meu amic Albert, fill de Pilar i Vicens, també amics meus. A n'Albert el podeu veure a la darrera foto.
Tenia aquestes imatges amagatzemades en un disc dur, sense saber molt bé què fer amb elles, i he pensat que el bloc seria un bon lloc on treure'n un profit, així és que aquí les teniu.