Ja fa massa dies que tenc el blog una mica abandonat. Avui no hi entro per mostrar cap foto, sino per plantejar un debat: què (o quí) és un fotògraf de premsa?
La qüestio, qe és antiga, va tornar a sorgir fa uns dies, durant el dinar en el que la Cambra de Comerç de Mallorca sol reunir, un cop a l'any, als professionals de la càmera (tant de la fotogràfica com de la de tv). Resulta que Gina Garcies, Directora General de Comunicació del Govern de la CAIB, està intentant organitzar un certàmen de fotografia de premsa a nivell de tota la Comunitat, i ens va demanar el nostre parer. La discusió va sorgir quan ens plantejarem la pregunta que faig mes amunt.
Jo ho tenc molt clar, quí és i quí no és fotògraf de premsa. La majoria dels companys -per no dir tots- que érem al dinar de la Cambra estan d'acord amb jo, però n'hi ha algun que manten que és difícil esbrinar quí és realment fotògraf de premsa i quí no ho és. Per entendre el dilema s'ha de saber que a Mallorca (i supòs que en altres llocs passa exactament el mateix) estam massa acostumats a veure el típic "espontani" que es dedica a fer fotos per hobbie i a oferir-les als diaris, que les publiquen (una altre error per part de les empreses) molt sovint a canvi de res o, com a molt, de mencionar el nom de l'autor de la imatge, preu que sol satisfer a l'"espontani" (la vanitat humana...).
Els estatuts de l'ANIGP-TV (Asociación Nacional de Informadores Gráficos de Prensa y TV)recullen una definició del fotògraf que pens que no deixa lloc a cap dubte. Hi he destacat en negreta els termes que per a mi són claus:
"...se considera informador gráfico de prensa y TV a toda persona física que profesionalmente, lleve a cabo la captación de imágenes con destino a su publicación continuada en los medios de comunicación social, y base su economía en el ejercicio de tal profesión o que esté en posesión de título oficial para poder ejercer dicha actividad."
Es pot dir més fort, però no més clar. Som de la opinió que les bases del certàmen que vol impulsar na Gina Garcies haurien de recollir una definició similar a l'hora de deixar clar a qui va dirigit el concurs. M'agradaria que en diguéssiu la vostra a través d'aquest blog, i que si vos topau amb na Gina li faceu el comentari corresponent. Jo vull suposar que ella té el tema clar, com li tenim la majoria de nosaltres, però no està de més recordar-li, per si de cas...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo sempre ho he pensat; un peixeter és qui es guanya la vida venent peix, un informàtic és qui es guanya la vida amb la informàtica, i un fotògraf és qui es guanya la vida amb la fotografia. Al igual que un mallorquí és qui viu i treballa a Mallorca.
ResponEliminaUna besada!
Sóc de la idea de Toni però vaig una passa més enllà: no considero apropiades les tècniques i opinions discriminatòries en bases professionals d'aquests tipus d'oficis. La veritat és sense cap dubte la paraula «professional» s'ha vist maltractada i amb un ús sobreexploitat. Professions són aquelles que vides humanes depenen directament d'elles i alhora es troben suficientment desenvolupades per que es puguin exigir responsabilitats. Són professions alguns tipus de medicina, l'arquitectura, l'enginyeria de camins i poca cosa més. El demés són «oficis». La fotografia és un ofici.
ResponEliminaEl segon problema que tot això me planteja és que la ANIGP-TV, com tantes altres associacions, no planteja ser altra cosa que un col·legi de fotògrafs. Aquest tipus d'institucions i organitzacions venen de temps medievals i varen aparèixer com a conseqüència d'uns estats que es despreocupaven de coses com baixes per motius de salut o jubilacions (exemple: si algú de la germanor de picapedrers tenia un accident la germanor el compensava econòmicament mentre es recuperava). Però és que avui en dia els col·legis i totes aquestes associacions sols pretenen obtenir un monopoli i control comparable a una màfia del mercat.
En resum, trobo comprensible com i perquè s'ha arribat a la situació actual, però considero retrògrada i casi fascista una societat que marca línies tan fortes sobre les seves possibilitats i llibertats pel simple fet que alguns dels seus components no sàpiguen adaptar-se als nous mercats. No veig el problema que si una persona llicencia les seves obres amb una CC-BY un diari no pugui usar-les.
Benvolgut Pau:
ResponEliminaNo puc admetre de cap manera aquesta definició que fas de professió. És gairebé infantil. L’ofici és la capacitat que algú té de desenvolupar una tasca concreta. Si en aquesta pràctica es basa l’economia de l’individu, l’ofici esdevé professió. Si no, es converteix en una afició. Amb això no estic menyspreant la qualitat que pugui arribar a assolir un aficionat respecte al professional: tu, que ets una gran aficionat a la fotografia, has demostrat que ets capaç de superar a qualsevol professional amb la qualitat de les teves fotografies.
Sí puc admetre la teva opinió sobre els col•legis professionals i les associacions de professionals. Són un mal necessari. Si no, ningú no vetllaria pels drets dels professionals, el més indiscutible dels quals és el de lluitar contra l’intrusisme.
Si jo un dia mat un xai, per exemple, no puc anar a vendre’l a un restaurant, que el destinaria al consum humà. Per què? Doncs per que no sóc carnisser, ni ramader. No puc anar a la llotja a vendre peix: no sóc pescador professional! Per les mateixes cinc-centes tu, que ets un bon fotògraf aficionat, no hauries de poder oferir a una publicació les teves fotos, i aquesta publicació no hauria de poder fer-ne us. Si un diari o una revista necesiten material gràfic han d’acudir a un professional de la fotografia que els hi ho facilitarà, previ satisfacció de la corresponent tarifa…
No sé si t’hauré convençut. Tampoc és la meva intenció…
Per altra banda us haig de dir, a tu i al Toni, que per a ser mallorquí no basta viure i fer feina a Mallorca. Digues-me xenòfob, si vols, però estic fart del típic jienense, manchego o conquense –en conec alguns, d’aquests, a qui tracto gairebé cada dia- que s’omplen la boca dient animalades de l’estil de “hasta que no vinimos los forasteros, los mallorquines sólo comíais raices”, o “si no fuera por los forasteros, los mallorquines os estaríais muriendo de hambre”, o “esto es España, y aquí se habla el español” ...i altres ximpleries de semblant índole.
A tu i al Toni, i a tot al qui pensi com vosaltres, vos he de dir que mallorquí ho pot ésser aquell que, encara que havent nascut fora de Mallorca, adopta com seva la nostra cultura i respeta com es mereix la nostra història. I quan dic adoptar la nostra cultura vull dir, sobre tot, que ha de fer seu el més emblemàtic exponent cultural del que gaudim, que no és altre que la llengua pròpia: el català.
He dit!
El meu argument sobre la re-definició del que és una professió és una discussió que ve a mitjans del segle passat i clarament veig que no està gens clara.
ResponEliminaTitular un professional per si guanya o no diners amb aquell fet ho trobo simplista i no aporta res.
Els col·legis no són un mal necessari sinó una empresa privada dedicada a crear monopilis artificiosos.
El més important de tot i que espero que entenguis perquè no seguiré la conversa fins d'aquí un parell de dies o quan hagis tingut temps de pensar sobre el tema: estàs completament equivocat dels perquès i origens dels col·legis i gremis. Dius literalment: «. Si no, ningú no vetllaria pels drets dels professionals, el més indiscutible dels quals és el de lluitar contra l’intrusisme». Aquestes institucions varen nèixer per defensar els drets dels clients i ciutadans! Veus la incohèrencia i la manipulació d'aquests grups fins on arriba?
Et llanço una altra pregunta. Qui dictamina què fa un «professional»? Perquè _TU_ pots ser un «professional» de la fotografia i jo no? Què ens diferencia? I perquè si la meva obra és apreciada per una revista _ELLA_ no pot publicar les meves fotografies?
No entraré en la discusió sobre els col·legis i associacions per dos motius: el primer i més important és que no tenc la informació necessària sobre la seva història, i quan un no sap de que parla el millor que pot fer és callar i escoltar. De totes maneres val a dir que tot evoluciona. La societat evoluciona, les persones evolucionen, els conceptes evolucionen...Amb això vull dir -segon motiu- que tant me fa el per què del naixement dels gremis, associacions o col·legis. El que sí m'importa és la utilitat que puguin tenir avui en dia.
ResponEliminaPer altra banda, jo no he dit mai que tu no puguis ser un "professional" de la fotografia. Clar que ho pots esser. El que passa és que no esteim d'acord amb la definició del vocable. No hi ha que confondre el terme "professional", aplicat a una persona, amb el terme "professionalitat", aplicable a la qualitat en el resultat de la feina del professional o amb la seva conducta o disposició a l'hora d'acometre la seva tasca.
Tu pots ser un professional de la fotografia. Fes-te'n doncs! Si ens atenim a la definició que jo en defens, i que t'explicava al meu anterior post tu, de moment, i que jo sabi, no ho ets, però insisteixo: ningú no ha dit que no ho puguis esser, i dels bons!
La societat evoluciona i en cap moment s'ha demostrat que els coŀlegis de «professionals» siguin necessaris.
ResponEliminaNo has contestat a les meves preguntes:
- Què converteix a una persona en professional?
- Perquè una revista no pot publicar la meva feina?
- Com pot un «professional» perdre la seva categoria?
Puc arribar a estar d'acord amb tu que els col·legis professionals no són necessaris, però pens que sí són útils. N'hi tantes d'institucions innecessàries...!!!
ResponEliminaI no només institucions. Hi ha moltes coses innecessàries. INTERNET és necessari? No! Els telèfons mòbils són necessaris? No! Les geleres són necessàries? No! Anar vestit pel carrer és necessari? Només quan fa fred...!
Les respostes a les tres preguntes que dius que no t'he contestat les pots trobar en anteriors posts. Cerca-les bé: esser-hi, hi són...
Estimado Jaume: me resulta curioso que la Directora de Comunicación, en una comida de la Cámara de Comercio, plantee esta duda. El hecho de que no inviten a todos los que somos indica que son todos los que están. No me preocupa perderme una comida más, ya que sabes que desde que dejé mi trabajo diario no me siento en la mesa con según quienes, por coherencia más humana que profesional. Los debates sobre la profesionalidad sería bueno saber desde cuando se aplican, ya que desde que Tolo Salleras dejó de ser fotógrafo del Govern, se contrató a gente que humanamente son impecables, pero no habían hecho de eso su profesión, no hubo oposiciones, y son, ahora, profesionales. El debate que se genera es dialéctico y, como otros tantos intentos, degenera en sectarismos, esto es mejor comentarlo personalmente. Como la duda de la Directora comienza en un llamado a concurso, sería bueno recordar que desde hace muchos años existen los certámenes fotográficos y las bases de participación se hacen sin tomar en cuenta la ética. Porque si en tu blog, moderno y avanzado lugar de opinión, no planteas novedades, se volverá igual que todos, sitios trasnochados de anónimos que provocan sin dar su nombre y sabotean las ideas de los demás. Creo que con el deplorable estado ético y estético de la fotografía en Baleares, mejor ser abiertos y rendirle un homenaje a la fotografía de verdad y no a las info-grafías virtuales de recién llegados vanidosos. Cuando se convoque un certamen de fotografía con mayúsculas, el hecho artístico honrará a quien lo convoque, por encima de palabrejas que en cualquier idioma dicen lo mismo.Oscar Pipkin
ResponEliminaHola Oscar. En primer lugar me tienes que permitir que te agradezca tu comentario en el blog, independientemente de su contenido. El simple hecho que alguien como tú, a quien siempre he admirado, se moleste en visitar este humilde espacio me genera, como mínimo, alegría y satisfacción. Dicho esto voy a intentar explicarte algunas cosas. Quizàs sea culpa mia, y no me supe expresar en el texto al que me contestas. Gina Garcias no estuvo presente en la comida referida. Tampoco la “duda” de quién es o no profesional de la fotografia de prensa la planteó ella, sino que es un debate que yo mismo expongo a los compañeros a través de este blog. Se dió la casualidad que pocos días antes de esa comida con la Cámara, Gina se dirigió a Jaume Morey y a mi, en el Parlament, y nos comentó la idea del susodicho concurso, proponiéndonos que corriéramos la voz entre los compañeros para recabar opiniones de cómo debería plantearse dicho evento. A partir de ese momento yo, por mi cuenta, he ido comentando el tema a los compañeros que me he ido encontrando, y también mandé un correo electrónico a todos aquellos de los que disponía de su dirección de e-mail. Acudí a la comida de la Cámara precisamente pensando en que sería un buen momento para encontrarnos algunos de los compañeros y poder así discutir sobre este tema, para por lo menos tener una primera idea de lo que piensa el colectivo. No éramos muchos, pero los pocos presentes coincidimos en que ésta es una buena oportunidad y que debemos aprovecharla. Yo mismo, realmente, no estoy, en la actualidad, ejerciendo como fotógrafo de prensa tal y como yo entiendo el concepto. Pero no por ello dejo de ser un profesional de este gremio. Creo que es el mismo caso en el que te puedes encontrar tú. En base a esta última idea, me veo en la obligación moral de hacer lo posible para que este proyecto salga adelante, aunque probablemente yo no podré participar en el mismo, pero no me importa. Opino que es una oportunidad que llega tarde, pero que llega. Hace mucho tiempo que pienso que se debería haber hecho algo parecido. Ahora que alguien lo hace –nada menos que el Govern- creo que no nos podemos permitir el lujo de dejar pasar este tren.
ResponEliminaPor cierto: has de saber que cuando Tolo Salleras dejó su puesto vacante hubo una convocatoria para suplirla. Se hizo a través del INEM y yo fui uno de los entrevistados, ya que en ese momento estaba debidamente inscrito en las listas del paro. Finalmente se adjudicó el puesto a Damià Prohens. No sé bajo qué criterio fue él el elegido, aunque me llegaron algunos rumores….Pero esa es otra historia.
Te repito mi agradecimiento por honrarme con tu visita a mi blog. Quizás algún dia de estos podríamos quedar ante unas cervezas, o unos cafés, y hablar de tú a tú sobre éste o cualquier otro tema. Un abrazo!
Ok, dejo mis confusiones y paso al tema fotografía. Cuenta conmigo para cualquier cosa positiva, como bien sabes desde hace más de 20 años, todo lo que sea para aportar ideas, estoy dispuesto a colaborar. Las cosas de las que no me entero me hacen caer en pre - supuestos, como lo del INEM. En cuanto a lo del Govern, nunca es tarde, pero veremos, veremos...
ResponEliminaY en cuanto a lo de ser fotógrafo profesional o no, unas líneas para pensar: yo pago un IAE en el epígrafe "Servicios fotográficos" y pregunto a quien quiera contestar (con su nombre y apellido, paso de los anónimos):
Los redactores que llevan cámaras de fotos,evitando así la empresa enviar a un informador gráfico,¿ hacen dos trabajos?¿deberían sacarse un IAE?¿es intrusismo?¿son profesionales?¿quien arbitra?¿ donde hay colegios o sindicatos defensores de nuestros derechos y controladores de nuestra ética y obligaciones? Oscar Pipkin
Respecto a las preguntas que planteas, amigo Oscar, te puedo dar mi contestación, que tengo muy clara. Los redactores que llevan cámaras de fotos, evitando así la empresa enviar a un informador gráfico y hacen fotos, sea cobrando o no, hacen mucho mal a nuestro colectivo, y si no fuera por que hay que meterle “huevos” y saber decir que no al patrón, otro gallo nos cantaría, ya que la mayoría de ellos no están de acuerdo con esta práctica. Como digo, se callan por no arriesgar. ¿Hacen dos trabajos? Efectivamente, hacen dos trabajos: el suyo y el nuestro. Es como cuando el redactor de turno, que no ha estado presente en un acto concreto, le pregunta al fotógrafo que lo ha cubierto, cuando éste llega a la redacción,…que si cuánta gente había, que qué ha dicho fulanito de tal….Vergonzoso!!!
ResponElimina¿Es intrusismo? No sé si legalmente se le puede llamar así. Moralmente lo es, sin duda alguna. ¿Son profesionales? Lo son de lo suyo, pero no de lo nuestro. Y si además de serlo se lo sintieran, no accederían a tal práctica, aunque como te decía anteriormente, se les debe comprender. ¿Quién arbitra? Si tuviéramos un sindicato como toca éste debería ser quien arbitrara. En su defecto deberían ser los propios compañeros, en cada empresa, quienes se levantaran contra este abuso. Lo que ocurre es que si levantas la cabeza contra el patrón, éste te corta el cuello que está acostumbrado a pisar, tal y como me pasó a mi hace nueve años en UH. ¿Dónde hay colegios o sindicatos defensores de nuestros derechos y controladores de nuestra ética y obligaciones? Tenemos el SPIB, que no sirve para demasiado. Este sindicato, al que pertenezco y del que incluso he formado parte de su junta directiva, prefiere ocupar su tiempo y esfuerzos en el affaire IB3, que da más que hablar. No creo que podamos contar con él para menudencias como la que nos ocupa…
Lo del tema del IAE no lo controlo. Un día de estos me lo tendrías que explicar. Espero haber contestado a tus incógnitas. Sólo es mi modesta opinión.
M'ha agradat molt poder accedir, a través d'aquest blog, a les vostres aportacions sobre un tema tan complexe com la delimitació del concepte de "fotoperiodista". El nostre interès és posar en el valor que es mereix la vostra tasca, divulgar-la i incentivar-la.
ResponEliminaÍ els vostres comentaris ens ajuden, sens dubte, en aquest interès.
Gràcies, Jaume, per propiciar aquest encontre.
Una abraçada
Gina Garcías
Gràcies, Gina, per la teva visita i el teu comentari. M'alegra aquesta predisposició vostra de "posar en el valor que es mereix la vostra -nostra- tasca, divulgar-la i incentivar-la" i esper que aquest interés es vegi reflectit a les bases del concurs de fotografia de premsa que estau organitzant des d'el Govern. En la meva modesta opinió es tracta d'evitar, amb aquesta convocatòria, que passi el que un company, l'altre dia, en una conversa entre fotògrafs als passadissos del Parlament, il·lustrava amb l'expressió de que "surtin fotògrafs de premsa de davall ses pedres"...No sé si m'entens. Pens que no és just comparar la tasca dels professional de solvència reconeguda, que viuen de la seva feina, amb la de qualsevol "espontani" que pugui de tant en tant publicar una foto, per bona que aquesta sigui. En aquestes illes, petites, ens coneixem tots, i tots sabem quí és el vertader professional de la fotografia de premsa i quí no ho és.
ResponEliminaHumilment insisteixo en la definició que aporten els estatuts de l'ANIGP-TV, reproduïda en aquest mateix blog, com a guia per establir els límits de la participació en el concurs.