Una altra coincidència

Peró aquesta vegada aproximadament quinze anys separen les dues instantànies. Fa uns dies, fent una ullada a la web http://www.fotopressmallorca.com, que vos recoman, vaig descobrir una foto del company David Martínez que immediatament em va recordar a una de molt similar que vaig fer jo devers l'any noranta. Es tracta, com podeu veure més abaix, de dues fotos que no són exactament iguales, com passava amb la de la reina d'Anglaterra de Torrelló, però la idea a que responen sí és la mateixa...
També hi ha que dir que si tens davant al nedador paralímpic Xavi Torres, en la postura que reflecteixen ambdues fotografies, a punt de capbussar-se a la piscina, i no li "tires" la foto,...ja pots penjar la càmera i dedicar-te a una altra cosa. Supòs que hi estareu d'acord.

A la meva foto, en blanc i negre, l'esportista s'entrenava pels Jocs de Barcelona 92. La de David Martínez deu tenir, i no voldria anar errat en el càlcul, uns dos anys.

Pujant al Massanella...

...fa dos dies, em vaig entretenir en fer un grapat de fotos de les que aquí vos en faig un tast.
No tenen gaire més valor que el documental: un testimoni més, de tants que ja haureu vist, dels efectes de les tormentes de neu que aquestes darreres setmanes han emblanquinat els cims més alts de la serra de Tramuntana.

"Torrelló"

Quan algú em demana com m'ho vaig fer per aprendre la meva professió, jo sempre contest el mateix. Hi va haver dos factors determinants: la feina del dia a dia -el carrer és la millor escola- i els consells d'alguns companys de professió que ja duien un bon grapat d'anys fent aquesta mateixa feina. N'hi ha hagut uns quants de molt bons. Mai podré agraïr prou, per exemple, la influència de qui m'agrada anomenar amic i mestre, o mestre i amic, Carlos Agustín, de qui ja vos en parlaré algun dia, més endavant. Ara i aquí vull retre homenatge a qui per a mi ha estat el millor fotògraf de premsa dels darrers quaranta anys a Mallorca: Joan Llompart "Torrelló".
Quan vaig començar en això del periodisme gràfic en Torrelló estava en el seu millor moment professional, si és que mai n'ha tengut cap de dolent...o al manco aquesta és la percepció que ara mateix tenc. Record que sempre que coincidiem ell i jo a qualsevol esdeveniment, ja podia aplicar-me al màxim en la meva tasca: inevitablement les fotos que l'endemà publicaria el "Diario de Mallorca", on feia feina en Joan, - jo treballava a la seva competència més directe - serien molt millors o encertades que les meves...En Joan era i encara és, tot i que ja s'ha jubilat, un autèntic "crack"...
Però ja està bé de tirar-li floretes al company Torrelló. El que vos vull contar aquí és una anècdota que ens té a ell i a mi de protagonistes.
Octubre de 1988: Isabel II d'Anglaterra abandona Mallorca -després d'una visita que no record si era o no oficial, tant se val- i els reis d'Espanya l'acomiaden a la base aèria de Son Sant Joan. Com de costum en aquests esdeveniments, un bon grapat de fotògrafs ens disposàvem a donar fè del moment. A Joan Llompart "Torrelló" i a un servidor ens va tocar estar junts, colze amb colze, a l'hora de fer les fotos de rigor. Les portades dels nostres respectius rotatius publicaren, l'endemà, dues fotos gaire bé idèntiques. Record que el meu director, fins i tot va posar en dubte que la meva foto fós realment meva. "Te l'ha passada en Torrelló", em va arribar a dir...
Va èsser una coincidència ben curiosa. Per a mi, haver fet una foto tan bona com la de Torrelló era motiu d'orgull, i avui en dia, vint anys més tard, encara en presumeixo.
Aquí teniu les dues fotos. La de Torrelló, que com sempre és la millor, és la de sota.

L'obturador a baixa velocitat...

...i dos cans jugant a barallar-se poden ser elements suficients per prendre unes imatges prou interessants. A mi, al manco, aquestes m'agraden. Són fotos de fa poc més de dos anys. Els protagonistes són Cuca i Lobo, mare i fill, i eren els cans del meu amic Albert, fill de Pilar i Vicens, també amics meus. A n'Albert el podeu veure a la darrera foto.
Tenia aquestes imatges amagatzemades en un disc dur, sense saber molt bé què fer amb elles, i he pensat que el bloc seria un bon lloc on treure'n un profit, així és que aquí les teniu.

La manipulació de fotografies...

..utilitzant les ja no tan noves tecnologies és un tema de debat des que aquestes existeixen i estan a l'abast de qualsevol fotògraf professional o aficionat. L'any 2006 l'agència Reuters va acomiadar a un col·laborador gràfic d'orígen libanès, Adnan Hajj, per haver retocat una imatge d'un bombardeig sobre Beirut.
Jo som dels que consideren que modificar una imatge pot ser lícit sempre que amb el canvi no es desvirtui el missatge que es vol transmetre... Vos pos dos exemples. Eliminar l'speaker de la foto de Paris Hilton (obra de l'amic i company Sebastià Llompart) contribueix a donar més força visual a la imatge. Diferent seria haver intentat, per exemple, donar la impressió de més o menys presencia de públic a l'actuació de la cantant, cosa que tampoc és gens difícil d'aconseguir. El mateix passa amb la foto dels nins amb patins (aquesta és meva): eliminar el paquet que porta el nin del primer terme i el senyal de trànsit permet centrar l'atenció en lo que vertaderament interessa, i no aporta ni resta informació.

Hi haurà puristes que considerin que mai s'ha de retocar una foto amb la intenció de perfeccionar-la. És una opinió tan respecatble com qualsevol altra..

M'agradaria que en diguèssiu la vostra a través d'aquest bloc. Pens que és un debat força interessant...

Una mica de color...

...no li pot fer mal a ningú. Aquí teniu un grapat d'imatges sobre una de les meves grans passions: la Mar, els vaixells, la navegació...Es tracta d'aportar, com dic, una mica de color al bloc. No tot han d'esser fotos en blanc i negre de fa vint anys!
A les fotos que veis aquí hi trobareu una posta de sol a la Cova Blava de Cabrera, amb la silueta magnífica del Rafel Verdera, una presa ben maca del mateix vaixell, de quan encara arborava l'aparell llatí, i algunes imatges preses durant una de les trobades de vela llatina que es celebren a Palma. Esper que vos agradin.

S'altre dia de pagès,...

...un amic i company de professió em proposava escollir, d'entre les mils i mils de fotos que he pres durant aquests darrers vint-i-tres anys com fotògraf de premsa, la que em fes sentir més orgullós o satisfet. No és el primer cop que em plantegen aquest joc. Aleshores sempre em vénen al cap dues imatges concretes. Són les que podeu veure acompanyant aquest texte. Trob que és una forma tan vàlida com qualsevol altra d'encetar aquest espai.

La primera foto correspon a l'any 1988. Un matí d'aquell estiu Greenpeace protagonitzava una acció contra l'entrada en aigües de la badia de Palma del portaavions nord-americà Dwigh D. Eisenhower, que suposadament transportava armament nuclear. La imatge va merèixer, a criteri del jurat corresponent, la seva inclusió en el catàleg del prestigiós concurs Fotopres, organitzat per la Fundació La Caixa.

L'altra imatge il·lustra la notícia de la venda a Palma, en 1992, de part del bitllet agraciat amb el tercer premi de la Lotería de Navidad. Aquesta foto em va valer el primer premi en la categoría de fotografía al Certamen Nacional de Periodismo que anualment convocava l'Organismo Nacional de Loterías y Apuestas del Estado.