...un amic i company de professió em proposava escollir, d'entre les mils i mils de fotos que he pres durant aquests darrers vint-i-tres anys com fotògraf de premsa, la que em fes sentir més orgullós o satisfet. No és el primer cop que em plantegen aquest joc. Aleshores sempre em vénen al cap dues imatges concretes. Són les que podeu veure acompanyant aquest texte. Trob que és una forma tan vàlida com qualsevol altra d'encetar aquest espai.
La primera foto correspon a l'any 1988. Un matí d'aquell estiu Greenpeace protagonitzava una acció contra l'entrada en aigües de la badia de Palma del portaavions nord-americà Dwigh D. Eisenhower, que suposadament transportava armament nuclear. La imatge va merèixer, a criteri del jurat corresponent, la seva inclusió en el catàleg del prestigiós concurs Fotopres, organitzat per la Fundació La Caixa.
L'altra imatge il·lustra la notícia de la venda a Palma, en 1992, de part del bitllet agraciat amb el tercer premi de la Lotería de Navidad. Aquesta foto em va valer el primer premi en la categoría de fotografía al Certamen Nacional de Periodismo que anualment convocava l'Organismo Nacional de Loterías y Apuestas del Estado.
Jaume, sa foto primera d'es portaavions m'encanta, és genial. Què costaria ampliar-la a més o manco un tamany DIN A4, o una mica més gros?
ResponEliminaM'han impresionat les dues fotos. Normalment no basta a ser al lloc adequat al moment adequat, es necessari tenir una mirada amb ganes de veure. Pareix un comentari d'OT, però es ben cert, una aferrada.
ResponEliminaHola, Jaume!
ResponEliminaEt felicito per la iniciativa d'obrir aquest bloc. La fotografia, juntament amb el mar i els vaixells, és una de les coses que més m'interessen.
Les dues fotos amb què obres el bloc són esplèndides. A la segona vas captar el famós "instant decisiu", que sempre buscava Cartier-Bresson, un dels meus fotògrafs preferits.
Una pregunta tècnica: has escanejat les fotos a partir de les còpies en paper o has escanejat directament el negatiu? I en aquest segon cas, quin escàner has fet servir?
Ens llegim. Una abraçada!
Gràcies a tots els qui fins ara heu visitat aquest espai. Sobre tot gràcies als qui hi heu deixat algun comentari. Éstic pensant com puc continuar amb el bloc. Una idea que em volta pel cap és anar-hi publicant, en successius posts, les fotos que més m'agraden de cada any de professió, des que vaig començar el 1986...no ho sé.. S'admeten idees!
ResponEliminaGràcies a tots de ben nou.
Per cert, Joan: les fotos les tenc escanejades directament del negatiu. Vaig utilitzar un escàner "Minolta Dimage Scan Dual" Model F-2400. No sé si es gaire bo...Una altra cosa: crec que mai a la vida m'havien afalagat tant com quan em compares amb el mestre Cartier-Bresson. T'has passat tres pobles!!!
Salut i bon vent!
Crec, Jaume, que potser seria millor alternar treballs antics (analògic)amb fotos actuals (digitals) per poder-ne comentar els aspectes tècnics, a banda del contingut. Veure fotos bones està bé, però a mi m'interessa saber com estan fetes i aprendre'n.
ResponEliminaJo, per digitalitzar negatius (b/n i color) i diapos, faig servir un escàner Nikon Super Coolscan 5000 ED, que és una passada. Però encara no domino gaire el laboratori digital i no li trec tot el suc que segur que se li pot treure a una màquina com aquesta. Escanejo amb uns valors neutres o mitjans i després corregeixo les llums, contrast i color amb el Photoshop. Però no sé si és millor fer tot això d'entrada amb el programa del escàner. Les fotos en b/n de Cadaqués del meu bloc estan escanejades del negatiu; però trobo que no tenen ni el contrast ni, sobretot, la gama de grisos que aconseguia al laboratori químic, jugant amb els diversos tipos de paper. Això del digital és començar de nou! Però, bé, ja n'aprendrem.
A reveure!
A la fi he pogut deixar un comentari! M'agrada molt la primera fotografia. Molt significativa i alhora molt dura, també. Que la sort no sempre toca a qui més ho necessita...
ResponEliminaBon Nadal!
Volia dir la darrera fotografia, la segona :P
ResponElimina